Ni bruta ni pudent:
d’un color vermell ben bonic

Text: Carlota Franco

Pintura amb sang menstrual de Juliaro

Tenim una gran quantitat de feina per fer en matèria d’educació sexual i en els missatges que anem inculcant en la mainada i el jovent. Per una banda, hi ha el tractament asèptic i teòric dels llibres de text a l’escola. Per una altra, el bombardeig audiovisual i els missatges explícits i subliminars de la publicitat, les sèries televisives i les xarxes socials sobre els models i el funcionament de les relacions, els rols dins la parella, l’autoimatge, el paper del sexe en les nostres vides, les vivències afectives… I, per acabar-ho d’adobar, els prejudicis i tabús, la manca de preparació i la visió tan limitada sobre la importància d’aquest tema que arrosseguem mares i pares a l’hora d’informar i acompanyar les nostres filles i els nostres fills en el procés d’autoconeixement i presa de consciència de les dimensions de la sexualitat i el paper que té i pot tenir en la vida de cadascú.

I , en aquest context de mancances, la menstruació és una gran maltractada.

El gran enrenou mediàtic que es va causar quan fa uns mesos una formació política d’àmbit local va proposar incentivar el coneixement i l’ús de la copa menstrual, les esponges vaginals i les compreses de roba durant la menstruació reflecteixen uns prejudicis lamentables i un gran menyspreu històric sobre la regla, profundament instaurats en la consciència (o inconsciència) col·lectiva de la nostra societat.

Els mitjans i les xarxes socials es van omplir de comentaris insolents, grollers, despectius, jocosos i demolidors, i gairebé tots van ser escrits per homes, molt pocs per dones. Un dels arguments més repetits va ser que “la menstruació es redueix una qüestió d’higiene íntima’, sense pensar o potser silenciant intencionadament que darrere la menstruació està lligada a l’educació sexual i emocional, a la convivència, a la salut pública, a l’economia, al medi i al dret de prendre decisions informades sobre l’ús i consum d’una gamma de productes que fan servir les dones, si fa no fa la meitat de la població, aproximadament durant trenta-cinc anys de la seva vida. Déu n’hi do!

Malauradament, la regla és considerada socialment antiestètica, quelcom brut que cal dissimular, una mena de penitència que el gènere femení té la mala sort d’haver de suportar, amb què moltes dones malvivim i  d’altres, simplement, hi convivim, contra la incomprensió, indiferència o, en el cas pitjor, rebuig d’un gran nombre d’homes. Aquesta és la visió heretada que hem rebut i es continua transmetent, amb algunes excepcions que sortosament es van multiplicant dia a dia.

Per sort, cada vegada som més les dones interessades a preparar-nos per informar i acompanyar d’una altra manera les filles en l’arribada de la menstruació. Per sort, cada vegada hi ha més dones que hem transformat i estem transformant aquesta percepció sobre el cicle menstrual, la regla i la manera de viure-la, i que la transmeten a més dones en xerrades, cursos, tallers, llibres, documentals, debats… Per sort, cada vegada som més que coneixem i fem servir aquests mètodes diferents… Per sort, dia rere dia, hi ha més persones, projectes, col·lectius, entitats sensibles que entenen que, per raons socials, però també per les implicacions econòmiques i ambientals, això no pot ser una qüestió ignorada ni menystinguda. Tant de bo fos l’inici d’una revolució en l’educació sexual del nostre país.

Com a mare d’una nena pre-adolescent, usuària de la copa vaginal des de fa uns quants anys, implicada en un projecte que es dedica a informar sobre el cicle menstrual i que anima les dones a revisar i transformar la manera de relacionar-nos-hi, convido les dones menstruants que no els coneguin a provar aquests mètodes alternatius abans de jutjar-los. I els homes, a escoltar-les. La copa menstrual que faig servir no tan sols ‘no es nota, no es mou i no traspassa’, sinó que també em permet ‘esquiar, nedar i fer qualsevol esport…’, m’ha fet estalviar un munt de diners gràcies a totes les capses de tampons i compreses que he deixat de comprar, contribueix a la preservació del medi i, a més a més, m’ha permès de comprovar que la meva sang menstrual ni és bruta ni pudent. I que és d’un color vermell ben bonic.

Aquest text és una adaptació de l’article “Ni bruta ni pudent: d’un color vermell ben bonic” publicat el 21 d’abril de 2016 al diari digital VilaWeb